PRESCIT, A adj.

Condemnat, reprovat, rèprobe.

"... seguint la pravitat de Lucifer qui per semblant desorde fou lansat del cel... son flagell y aflictio dels bons en aquest mon, per hon es de notar que als superbos y prescits totes cosas lurs son ocasio de mal..."
Sentències catòliques f. sign. Evj v

"... negun hom que sia predestinat a gloria, pot esser damnat; ne null hom qui sia prescit, pot esser salvat; segueix se donchs que negun home no cal fer be, ne s deu star de mal, e que lo iudici de Deu no sia ne no call."
Llull, Ramon Llibre de consolació d'Ermità Cap. 19